Després d'un sol dia a Eslovènia, a koper, ja vaig entrar a Croàcia, a Umag, on hi havia el gran al.licient de la trobada tan esperada amb en Jordi Sanahuja. En Roger al final no és va poder apuntar.
Vàrem navegar 3 dies, des de divendres fins diumenge, des de Umag fins a Pula.
Només tinc paraules d'agraïment per en Jordi, per la companyia, la informació valuosa, i els contactes que m'ha facilitat d'Itàlia i Croàcia.
En Jordi Maré, del CMD sport, parlava d'embaixador del patí al estranger, i hi estic totalment d'acord, crec que s'ha guanyat el títol.
Diumenge al arribar a Pula, en Jordi va tornar cap a Àustria, i jo vaig continuar cap a Medulin l'endemà.
Al tornar a estar sol, reconec que he estat uns dies de dol. He trobat a faltar el fet d'estar acompanyat i poder compartir l'aventura. He estat moix, per sorpresa meva, m'ha afectat tornar a la soledat prèvia. Cal dir que en Jordi és de tracte exquisit, i de convivència fàcil i agradable.
Et trobo a faltar Jordi! Torna!
Bé, dit això, i encara recompossant-me de la falta de companyia, m'ho prenc sense dramatisme, i entenc que forma part del viatge, de l'aventura, i evidentment seguiré coneixent gent nova.
M'estic adonant d'algo que potser sembla evident, però veig que gran part de l'encant del viatge que estic fent radica en el contacte humà, més enllà dels paisatges, la navegació...
Per a mi està sent una oportunitat per aprendre a obrir-me més, compartir-me més, baixar barreres... i part d'això també té a veure en compartir amb vosaltres en aquest blog.
A Medulin m'estava esperant en Roberto Boraso, amic italià d'en Jordi i en Roger, que des de fa uns 40 anys estiueja a Croàcia, i em van acollir a casa seva, ell i la Rosi, la seva dona. Un cop més no deixa de sorprendre'm la hospitalitat de la gent, em vaig sentir tractat com si fos el seu fill.
En Roberto és un manetes, i em va ajudar a reforçar el timó-rem amb unes barilles de fibra de vidre (amb vent fort és doblegava de mala manera), i a reparar les soles dels flotadors, que tenia ja una mica malmeses.
Un fuerte abrazo Roberto y Rosi!
A partir d'ara la idea és anar saltant d'illa en illa, sense parar a la costa.
Navegar entre illes és flipant, i evito el turisme de masses de la costa.
A Osor (Illa de Cres), una agradable velada amb l'Aldo i la Gabriela, amics d'en Roberto i la Rosi. L'endemà, l'Aldo em va remolcar per passar pel canal que hi ha al mig de l'illa i no haver de donar tota la volta.
Per cert... primera pesca de la travessa! Un verat. Per algun motiu que desconec, no havia pescat durant aquestes 8 setmanes que porto de travessa, i ara he començat a pescar.
Acampant a Olib.
I aquesta última des de Brbinj, on sóc ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada