dimecres, 29 de maig del 2019

Tramuntana


En el vídeo no es sent gaire bé a causa del vent..
Lo que vinc a dir es que porto uns 5 dies pràcticament parat a causa de la tramuntana. He intentat navegar amb el ris  però el vent era massa fort i no aguantava el patí. Roles constants de nord a nord-oest, ràfegues constants que si em punxen no em treuen sang...

Vaja, que he decidit que no val la pena passar aquests mal ratos, i esperaré a que amaini el vent.

Segons les previsions aquesta tarda ja comença a baixar, a vint i pocs nusos (ara crec que deu estar per sobre dels 30), i si es així provaria de sortir amb el ris un parell d'hores. Sinó, demà sí o sí per fi s'acaba la tramuntana i podré reempendre el camí.

Tot plegat, una lliçó d'acceptació i paciència!





dissabte, 25 de maig del 2019

L' Escala, Llançà i.... Le France!


Dimarts vaig fer escala a l'Escala.  Era inevitable fer el joc de paraules, tan inevitable com parar-m'hi a despedir-me de la Sara i la Joana, amigues de cor desde les meves èpoques gironines.

És estrany com aquesta aventura (així com els seus preàmbuls els mesos previs), m'estan portant de nou a espais o situacions que formaven part del passat.
Per una banda el fet de tornar a viure a Sant Pol de Mar, les darreres 7 setmanes abans d'iniciar la travessa, on no hi vivia des de la meva primera infància, i viure amb el meu pare, amb qui feia quasi 20 anys que no hi vivia.

I també un viatge al passat va ser tornar a l'Escola de vela-CN l'Escala, on vaig aprendre a navegar amb làser ara fa uns 9 o 10 anys, (vàren ser els meus inicis amb la vela) i en guardo un molt bon record, amb en Jordi, l'Edu, en Xavier...
Em van rebre súper bé, i vaig poder deixar-hi el patí sense problemes.



Foto amb en Jordi, de l'Escola de vela-CN l'Escala.










Dimecres al matí vaig sortir ja direcció Cap de Creus, i vaig tenir la sort de conèixer en Jose, que navega amb un Nacra 460, i em va acompanyar desde l'Escala fins a Cadaqués, on vàrem fer un mós i ens vàrem separar. Ell va tornar cap a l'Escala i jo vaig seguir fins a Llançà.
Va ser molt grat navegar una estona acompanyat, i preciós arribar a Cadaqués desde el mar.. Amb un vent ideal ens hi vàrem plantar en un parell d'hores.


En Jose i jo sortint del port de l'Escala.





















Arribant a Cadaqués. (foto feta per en Jaume Bigas, un patinaire que viu i treballa a Cadaqués i que ens va vindre a saludar).  Gràcies Jaume!


Amb en Jose a Cadaqués.
Un abrazo grande Jose, y gracias por las fotos!





Vaig fer nit a la platja de Llançà, i l'endemà ja vaig arribar a França, on m'estava esperant el mestral amb els braços oberts.

Avui dia de descans al hotelet, amb un pronòstic de mestral - tramuntana per davant, pels propers 3 o 4 dies, vents de 20-25 kn amb ràfegues de 30-35 kn.
Crec que serà el moment per estrenar el ris que em varen fer a la vela, i que em va recomanar en Dídac Costa. Potser demà.

dimarts, 14 de maig del 2019

Punt de partida (...i a punt de partir!)

Com va començar tot plegat?
Si la memoria no em falla, ja fa 1 any i mig que em voltava pel cap la idea de fer una travessa llarga amb el patí. Ja havia fet 3 travesses curtes d'1 setm aprox, desde Badalona a Cala Waikiki (Tarragona) dues vegades i Badalona fins a Palamós anar i tornar.

Com que fer una travessa llarga era una aventura bastant bèstia (deixar la feina, el pis...), l'any passat vaig provar de fer una travessa més llarga que les previes, durant el mes de vacances, que em va portar fins Almeria. La experiencia va ser bona, i tot i que semblava que m'havia quedat satisfet, al cap d'uns 3 mesos (Octubre passat) tornava a sentir la necessitat de fer un parón a la feina, necessitava un "break", i llavors la idea de dur a terme l'aventura de la travessa més llarga, va tornar a prendre forma, i aquest cop amb més força.

Desde llavors he deixat la feina al Pades de Santa Coloma, les guardies, el pis de Badalona.. i he estat pensant i preparant la travessa que finalment estic a punt d'iniciar.
Ja porto unes 6 setmanes d'okupa en tota regla a casa del meu pare, a l'espera del bon temps per una banda, pero, desde fa un parell de setmanes, a l'espera d'una vela mes resistent que m'està fent en Gerard de Fortventboats de Badalona.
Sembla que demà dimecres la vela estarà llesta, i si hi ha bon vent dijous finalment 'suelto amarras'!

On vull anar?
Bé, durant aquest any i mig la idea de quin recorregut volia fer ha anat variant. La idea inicial era donar la volta al Mediterrani, evidentment va caure pel seu propi pes al cap de poc temps (duració del viatge, perill, paisos en guerra, pirates...), també em va passar pel cap donar la volta a la peninsula ibèrica, pero em feia bastant de respecte navegar a l'oceà Atlàntic, o sigui que també la vaig desestimar. També havia pensat en baixar fins l'estret de Gibraltar, creuar al Marroc i fer un tros de la costa del nord d'Àfrica, però finalment em va seduïr més la idea de fer la costa nord del Mediterrani, direcció Croàcia, Grècia o fins i tot Turquia.

La darrera meta que m'he marcat ha estat arribar a Ítaca, o almenys anar en direcció a Ítaca.
Sóc conscient que durant el viatge els plans poden anar mutant, variant, i també sóc conscient que durant la travessa aniré veient com em respón el cos, les forces, la motivació, les ganes...

O sigui que quan la gent m'ha anat preguntant quant de temps seré fora, he repòs que no en tinc ni idea. Imagino que un minim de 2 mesos, és a dir, que encara que el primer mes se'm faci dificil, crec que tinc empenta i ilusió suficient com per seguir navegant almenys 2 mesos, i a partir d'aquí veuré com vaig de ganes i si em veig en cor de seguir endavant fins a Ítaca!

Si la cosa va bé i vaig fent milles, el limit de la travessa segurament me'l marcarà l'inici del fred, que calculo serà cap a finals d'Octubre o pel mes de Novembre.

Què més puc dir? que estic amb moltissimes ganes de començar a navegar, però alhora, desde fa un parell de setmanes o tres, una mica acollonit al pensar en el Golf de Lleó, on el mestral i la tramuntana son el rei i la reina indiscutibles.