dissabte, 25 de maig del 2019

L' Escala, Llançà i.... Le France!


Dimarts vaig fer escala a l'Escala.  Era inevitable fer el joc de paraules, tan inevitable com parar-m'hi a despedir-me de la Sara i la Joana, amigues de cor desde les meves èpoques gironines.

És estrany com aquesta aventura (així com els seus preàmbuls els mesos previs), m'estan portant de nou a espais o situacions que formaven part del passat.
Per una banda el fet de tornar a viure a Sant Pol de Mar, les darreres 7 setmanes abans d'iniciar la travessa, on no hi vivia des de la meva primera infància, i viure amb el meu pare, amb qui feia quasi 20 anys que no hi vivia.

I també un viatge al passat va ser tornar a l'Escola de vela-CN l'Escala, on vaig aprendre a navegar amb làser ara fa uns 9 o 10 anys, (vàren ser els meus inicis amb la vela) i en guardo un molt bon record, amb en Jordi, l'Edu, en Xavier...
Em van rebre súper bé, i vaig poder deixar-hi el patí sense problemes.



Foto amb en Jordi, de l'Escola de vela-CN l'Escala.










Dimecres al matí vaig sortir ja direcció Cap de Creus, i vaig tenir la sort de conèixer en Jose, que navega amb un Nacra 460, i em va acompanyar desde l'Escala fins a Cadaqués, on vàrem fer un mós i ens vàrem separar. Ell va tornar cap a l'Escala i jo vaig seguir fins a Llançà.
Va ser molt grat navegar una estona acompanyat, i preciós arribar a Cadaqués desde el mar.. Amb un vent ideal ens hi vàrem plantar en un parell d'hores.


En Jose i jo sortint del port de l'Escala.





















Arribant a Cadaqués. (foto feta per en Jaume Bigas, un patinaire que viu i treballa a Cadaqués i que ens va vindre a saludar).  Gràcies Jaume!


Amb en Jose a Cadaqués.
Un abrazo grande Jose, y gracias por las fotos!





Vaig fer nit a la platja de Llançà, i l'endemà ja vaig arribar a França, on m'estava esperant el mestral amb els braços oberts.

Avui dia de descans al hotelet, amb un pronòstic de mestral - tramuntana per davant, pels propers 3 o 4 dies, vents de 20-25 kn amb ràfegues de 30-35 kn.
Crec que serà el moment per estrenar el ris que em varen fer a la vela, i que em va recomanar en Dídac Costa. Potser demà.

1 comentari:

  1. Hola Ignasi!

    Quina enveja company! Ja veig que finalment no m'has esperat a que em jubilés per poder-te acompanyar en el vell somni. Espero que el gaudeixis plenament i que sigui una gran experiència de vida. Jo seguiré somniant que tal vegada ho pugui fer algun dia. Vés a saber!
    Ara, amic meu, mentre jo somnio, tu navega, gaudeix del plaer de viure, rumb a la sempre imprecisa esperança d'Ítaca.
    Una abraçada ben forta!
    Dimoni.

    ResponElimina