dimarts, 16 de juliol del 2019

Entrada a Croàcia

L'entrada a Croàcia ha estat apoteòsica. La costa més bonica de lo que porto vist fins ara. Sens dubte. Costa poc edificada, molt verda, amb la vegetació que arriba fins al mar, tranquila i salvatge.

Després d'un sol dia a Eslovènia, a koper, ja vaig entrar a Croàcia, a Umag, on hi havia el gran al.licient de la trobada tan esperada amb en Jordi Sanahuja. En Roger al final no és va poder apuntar.
Vàrem navegar 3 dies, des de divendres fins diumenge, des de Umag fins a Pula.





Només tinc paraules d'agraïment per en Jordi, per la companyia, la informació valuosa, i els contactes que m'ha facilitat d'Itàlia i Croàcia. 
En Jordi Maré, del CMD sport, parlava d'embaixador del patí al estranger, i hi estic totalment d'acord, crec que s'ha guanyat el títol. 

Diumenge al arribar a Pula, en Jordi va tornar cap a Àustria, i jo vaig continuar cap a Medulin l'endemà. 
Al tornar a estar sol, reconec que he estat uns dies de dol. He trobat a faltar el fet d'estar acompanyat i poder compartir l'aventura. He estat moix, per sorpresa meva, m'ha afectat tornar a la soledat prèvia. Cal dir que en Jordi és de tracte exquisit, i de convivència fàcil i agradable. 

Et trobo a faltar Jordi!  Torna! 

Bé, dit això, i encara recompossant-me de la falta de companyia, m'ho prenc sense dramatisme, i entenc que forma part del viatge, de l'aventura, i evidentment seguiré coneixent gent nova. 

M'estic adonant d'algo que potser sembla evident, però veig que gran part de l'encant del viatge que estic fent radica en el contacte humà, més enllà dels paisatges, la navegació... 
Per a mi està sent una oportunitat per aprendre a obrir-me més, compartir-me més, baixar barreres... i part d'això també té a veure en compartir amb vosaltres en aquest blog.








A Medulin m'estava esperant en Roberto Boraso, amic italià d'en Jordi i en Roger, que des de fa uns 40 anys estiueja a Croàcia, i em van acollir a casa seva, ell i la Rosi, la seva dona. Un cop més no deixa de sorprendre'm la hospitalitat de la gent, em vaig sentir tractat com si fos el seu fill.

En Roberto és un manetes, i em va ajudar a reforçar el timó-rem amb unes barilles de fibra de vidre (amb vent fort és doblegava de mala manera), i a reparar les soles dels flotadors, que tenia ja una mica malmeses.






Un fuerte abrazo Roberto y Rosi!

A partir d'ara la idea és anar saltant d'illa en illa, sense parar a la costa.
Navegar entre illes és flipant, i evito el turisme de masses de la costa.

A Osor (Illa de Cres), una agradable velada amb l'Aldo i la Gabriela, amics d'en Roberto i la Rosi. L'endemà, l'Aldo em va remolcar per passar pel canal que hi ha al mig de l'illa i no haver de donar tota la volta.


Per cert... primera pesca de la travessa!  Un verat. Per algun motiu que desconec, no havia pescat durant aquestes 8 setmanes que porto de travessa, i ara he començat a pescar.






Acampant a Olib.



I aquesta última des de Brbinj, on sóc ara. 

dimecres, 3 de juliol del 2019

Venècia

L'estada a Venècia ha estat una càrrega de piles en tota regla. Física, anímica i mental.
Què puc dir de l'arribada a Venècia navegant per la llacuna? Possiblement lo més esplèndid del viatge fins ara.




En Jordi Sanahuja un cop més em va tirar un cable, i em va dir on deixar el patí, al club Circulo della vela Casanova, allí m'estava esperant en Daniel Comelato, hospitalari no, lo següent. Em va rebre com si fos de la família, obrint-me les portes de casa seva durant 2 dies.


Súper agraït Daniel per la teva acollida. Gràcies sinceres.

L'endemà dissabte va coincidir que en Roger Ventosa (patinaire que viu a Eslovènia i amic d'en Jordi Sanahuja) i la seva família estaven per Venècia i vàrem poder veure'ns i visitar Venècia plegats.
Un autèntic plaer.


Poca cosa puc dir de Venècia, sencillament que em va enamorar.

Diumenge ja vaig reiniciar la navegació direcció Eslovènia, que és on vaig arribar ahir, i aquest finde si tot va bé em trobaré amb en Jordi Sanahuja per navegar plegats un parell de dies. Llàstima que en Roger no podrà sumar-s'hi.


Nit a la platja abans d'arribar a Grado.


Hi ha qui encara és més original que jo alhora de fer un viatge. Ahir al alberg de koper, Eslovènia, vaig conèixer aquest belga fent un viatge d'1 mes amb aquesta bici. 

7

Exposició a Koper :