A punt d'entrar a Montenegro

Tot lo bo s'acaba. Em queden 1 o 2 etapes màx a Croàcia. 

Croàcia em deixa una mescla d'emocions. Bones en quan al fabulós paisatge, espectaculars paranys, no ha deixat de sorprendre'm dia a dia. Ho recomano totalment als amants de la navegació, amb llargs trams de natura i mar sense cap tipus de construcció a la vista. No m'imaginava que seria tan verge. 

També molt bons records de la gent que he anat trobant. En general la gent de Croàcia és més distant que la italiana, quasi no s'acostaven a preguntar-me sobre el patí, o d'on venia... Són més reservats que els italians, i que els francesos, però alhora m'he trobat amb mostres molt boniques d'hospitalitat. 

Per altra banda, ha estat un tram del viatge dur en lo personal. Més enllà de les incomoditats de disposar de poques dutxes públiques, quasi absència de platges de sorra, costa molt rocosa... també he notat cert cansament global. Ara ja porto 10 setmanes de travessa, i suposo que passa factura. 

A dia d'avui però, segueixo amb ganes de tirar endavant i arribar a Ítaca. A més, ara tinc la motivació de trobar-me amb el meu germà petit, en Marc, i la meva cunyada Alejandra, que a finals d'Agost aniran a passar 3 dies a l'illa de kefalonia, al costat d'Ítaca! 

Poso algunes fotos del meu pas per Croàcia, tot i que a partir d'ara intentaré penjar fotos més sovint. 

Aquesta és del parc natural de Kornati, on l'lvan i la seva dona em van acollir al seu  restaurant i vaig poder deixar el patí al Seu embarcader:

En un principi tenia pensat anar per les Illes i evitar la costa peninsular, però se'm va trencar la forquilla on coloco el timó-rem i vaig anar a la ciutat més gran que tenia aprop.
Va resultar ser Sibenik, i novament una grata sorpresa, per què és  un lloc digne de visitar. Vaig entrar per un canal d'uns 100 metres, fins la llacuna on es troba la ciutat. Espectacular.

Allí vaig tenir la gran sort de parar en una platgeta davant d'un lloc on llogaven caiacs, i l'Antony, la Lucia i en Quique em van rebre super bé i em van ajudar a fer les reparacions.  Thank you!!  A big hug to you. 

Primosten, també val molt la pena visitar. 

Parada a la illeta Drvenik Mali. 

Acampada a l'illa Hvar:

Parada entranyable a Podobuce, on conec la família d'en Tomislav i la Sharol. Autèntics embaixadors.. 

I on en Zacob (¿?), em deixa dormir en un dels apartaments buits que lloga. Gran persona. 

Família del Tomislav:

Trobava afectuosa amb en Mateo, un noi polac que porta anys vivint a Barcelona. Un abrazo😊

Tres dies parat a Zuljana, a causa de la pluja i també problemes estomacals que per sort no varen anar a més.

I aquesta nit i avui a la encantadora Dubrovnik, a punt de marxa.