Santes Maries de la Mer

Estic més o menys a mig camí entre Montpeller i Marsella, encara no, en un petit poblet de pescadors que es diu Santes Maries de la Mer, a la Camargue, amb una forta tradició religiosa, i punt de trobada el mes de maig de la comunitat gitana per la celebració de la seva patrona Santa Sara. Actualment, com tots els pobles bonics de la costa, desvirtuats per l'abundant turisme (del qual jo en formo part!), però que per a mi personalment sempre li resta encant al lloc.

Curiosament, m'he assabentat que el quadre de Van Gogh que tenia a casa des de feia anys, d'una platja de pescadors, era precisament d'aquest lloc! Gràcies Toñi per la info!

Porto uns dies tranquils de navegació amb vent suau, i he pogut anar fent milles, cada cop més adaptat al ritme i a la vida de platja, de tenda, fogonet... i totes les incomoditats que encara comporta. Tinc la sensació que encara estic en fase d'adaptació.

Avui però faig descans i demà també, ja que ha entrat vent de llevant amb onada, i demà encara més, de fins a 20 nussos, i la gent local, de l'Escola de vela on he deixat el patí, m'han comentat que a la zona de la desembocadura del riu Roine (a unes 22 milles d'aquí), hi sol haver bastanta onada quan hi ha vent de llevant. Així doncs, hotelet, descans, i a disfrutar del lloc.

Grata sorpresa la trobada inesperada dissabte passat a la platja de Agde, l'endemà d'haver acampat, abans de marxar em vaig trobar en Cesc Alba, patinaire de Badalona, patró del Micacu, i la seva dona, que hi havien anat a passar uns dies. Com es sol dir, la vida és un pañuel... Llàstima que no vàrem pensar en immortalitzar el moment amb una foto. Abraçada als dos!