ETAPA 81: Ítaca - Sant Pol de Mar

Aquesta nit finalment agafo el vol de tornada a Barcelona.

Just fa 1 mes que vaig arribar a Ítaca, amb ganes de descansar un parell o tres de dies i continuar direcció Atenes i potser més lluny.
Com vaig explicar, Ítaca era un objectiu inicial de destinació però amb la idea de que potser continuaria el meu viatge si així ho sentia.

Em vaig instalar a Vathi, el poble principal d'Ítaca, i al cap de 3 dies quan ja estava pensant en reprendre la marxa direcció Atenes em va tornar a reaparèixer el malestar físic que ja havia tingut a Corfú, però aquest cop menys intens (malestar general, mal de cap, debilitat, molèsties abdominals, pèrdua de gana..).

Durant aquestes 4 setmanes la simptomatologia no ha remès. Vaig anar a visitar-me al ambulatori del poble (l'hospital més proper està a Kefalonia,  l'illa del costat), em vaig fer analítica de sang i paràsits en femta que varen sortir sense alteracions (tot i que una sola mostra de femta no descarta la infecció), i he estat provant diferents tractaments antibiòtics i per paràsits  'a cegues' per veure si així millorava, però sense donar resultat.
Cal afegir que vaig cometre la imprudència de no anar ben cobert amb seguro mèdic (només em cobria els primers 60 dies), i tampoc disposava de la targeta europea.

Reconec que han estat unes setmanes d'espera dures, no tant pel malestar físic en sí, sinó per la lluita interna de lidiar amb la situació. Frustració, ràbia, impotència... Senzillament no sentia que el viatge hagués acabat encara i tenia ganes de més.

Finalment, davant l'evidència, he decidit plegar veles i tornar a casa.

He tingut la sort de poder deixar temporalment el patí allí sense cap cost, a l'escola de vela on l'havia tingut aquestes 4 setmanes.
La veritat és que l'Alexis (responsable de l'escola)  m'ha facilitat molt la vida i poder tornar a casa sense més complicacions estalviant-me bastants mals de cap, ja que sinó l'hagués pogut deixar allí no sé què hauria fet amb el patí.
És veritat que vaig iniciar la travessa amb la idea d'intentar vendre'l quan finalitzés, però a Vathi  era misión imposible, ja que és un poble petit.

Volia agrair el suport de tots els que m'heu anat seguint, i els vostres comentaris, la veritat és que sobretot en els moments difícils m'ha ajudat el fet de sentir-me acompanyat per vosaltres.

La pregunta inevitable: ¿què faré amb el patí? La veritat és que encara no ho sé. Lo primer es tornar per fer-me un chequeo mèdic i poder recuperar-me, i després amb la calma ja veuré què faig. Bàsicament veig dues possibilitats, tornar l'any que ve per continuar la travessa, o bé tornar amb cotxe i remolc per emportar-me'l.
Ja us explicaré.

Una abraçada!